Dilluns (26-9-11)
Aquest era el
primer dia al laboratori i era, també, el primer cop que jo anava a unes
instal·lacions d’aquestes característiques. Fer-les servir? La meva experiència
en un laboratori era pràcticament nul·la, així que tenia la sensació que tot
allò m’anava massa gran. I si feia algun desastre? Seria propi de mi... En
qualsevol cas, també em semblava una oportunitat única per aprendre coses que,
d’una altra manera, no podria ni veure. Anava nerviosa, però em sabia el
plantejament de l’experiment de memòria i havia fet un cop d’ull als apunts de
biologia que em podien ser útils abans de sortir. Volia causar bona impressió,
però sabia que, allà, em sentiria ben ignorant. No anava desencaminada, aquesta
va ser la meva sensació la major part del temps que vaig estar-hi. Malgrat tot,
si el que em van ensenyar (que va ser molt més del que m’imaginava) ja ho
hagués sabut, quina gràcia tindria haver-hi anat? No hi ha millor alumne que el més ignorant,
perquè aquell és el que es fixarà en tot i ho aprendrà tot, sense pensar en cap
moment: “això ja m’ho sé, no cal que presti atenció”. Potser, aquesta va ser la
meva sort.
Bienvenidos al Laboratorio de Dexter!
ResponderEliminar