lunes, 21 de noviembre de 2011

El Temps (català)

 El Temps: allò que passa sense passar; que sense canviar res, ho canvia absolutament. El Temps, invisible i discret, silenciós i inexorable. Tan petit que se t'escola entre els dits, tan gran que ningú no s'escapa d'ell. Capaç de fer-te somriure i plorar alhora. Escriure sobre ell és quasi tan inútil com intentar parar-lo. Pel Temps que no hi ha ni present ni futur, ni ahir ni demà, un no-res sense fi. I és tan difícil que no trobo les paraules, i és tan difícil de descriure'l que sembla que se'n rigui de nosaltres.
 El seu pas sempre deixa fondes petjades, marques que ja ningú podrà esborrar perquè són massa profundes, perquè és massa tard; perquè el Temps sempre va al mateix compàs que nosaltres i, alhora, sempre va per davant. El Temps, un altre món lligat irremeiablement al nostre.
 I es podrien dir tantes coses del Temps, i es podria dir tan poc del Temps... Va i ve, marxa i torna, creu que no ens adonem de quan corre o quan es cansa i va a poc a poc. De vegades ens avisa que la pròxima serà la nostra estació; d'altres, passa la porta oberta sense dir-nos res, i quan la veiem ja és massa tard. El Temps té aquesta qualitat: sovint aconsegueix que sigui massa tard per tantes i tantes coses.
 Temps, sovint t'odiem sense saber el perquè. Temps, a vegades t'estimem amb un amor cec. Així que, Temps, vine i queda't per sempre, fes aquest moment etern; o marxa i no tornis mai més al nostre costat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario