Una ciutat a la que el temps no l'importa, que sembla que els segles no la destrossin, només la transformin i el poder va passant dels uns als altres, mentre la cultura no sap fer res més que crèixer, evolucionar, superar-se a si mateixa i voler eclipsar-se entre ella. Hi ha un tresor a cada cantonada, cada pedra té la seva pròpia història i pot haver passat per infinitat de mans diferents, algunes potser de molt importants, i ara la veus tu, la toques tu i la contemples tu mateix, com si el temps no fos més que la destrucció d'algunes civilitzacions per fer crèixer d'altres, potser encara més esplendoroses... o no.
Un gran riu creua la bella ciutat, i és que l'aigua és l'altre costat d'aquest lloc. Fonts precioses que apareixen a cada racó de la ciutat, a cada plaça, a cada palau... com si l'aigua fos un habitant més, un element essencial en la bellesa de tot plegat.
S'han dit coses bones i dolentes de Roma i, segurament, tots tenen la seva part de raó, però el que no li podran retreure és la seva gran història, totes les llegendes i contes que amaguen les seves muralles: unes sobre una lloba, d'altres sobre déus majestuosos que movien el món a la seva voluntat, les vides de tantes persones que probablement mereixen ser explicades...
És un lloc on la màgia bé podria existir, on la fe és quelcom més del que podríem imaginar i els llocs sagrats són vertaders llocs de culte perquè tots tenen la seva part de veritat.
On una simple pedra vella pot contenir els secrets de tota una civilització: la seva història, la seva gent, les seves creences, els seus petits drames que tant s'assemblen als nostres... I tot en una ciutat on el temps no és més que un factor més que modela els seus carrers com tants altres, suposo que per això l'anomenen la Ciutat Eterna, una ciutat feta de pedra i aigua... i història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario