Intentes fer les coses bé, actuar correctament per no sortir-ne malparat. Doncs bé, sovint passa que les coses surten del revés i el que intentaves arreglar t'explota a la cara.
A vegades per culpa de la irreflexió, la impulsivitat, o perquè l'altra part no està disposada a escoltar-te, d'altres ocasions perquè ambdues coses es barregen i fan un còctel explosiu. I, d'aquesta manera, les bones intencions queden ensorrades sota la runa i agonitzen sota la decepció.
Pot haver-hi ganes, il·lusió i desig de fer allò correcte, però, de cop, tot dóna la volta i el que havies fet es converteix en un "error" i vols deixar-ho córrer. Perquè preocupant-se pot ser que acabis pitjor que passant de tot, et preocupes per fer bé les coses i, al final, millor hagués sigut no haver fet res.
Però hi ha quelcom que, de vegades, et xiuxiueja que tan se val les vegades que t'equivoquis, perquè has fet allò que creies correcte i el que els teus principis et deien, i fidel a un mateix s'ha de ser sempre.
Et faran sentir culpable, voluntàriament o involuntària, i et faran creure que vas pel camí equivocat quan, únicament, vas pel teu propi camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario